SOBRE VOSALTRES

Sóc en Ferran Bolós. La meva vida ha donat moltes voltes, tant a nivell formatiu com de vivències personals.Comunicador de formació però educador de vocació, excepte sis mesos de la meva vida que vaig passar en el món de l'empresa, tota la meva vida ha estat vinculada al món social, tant de voluntari com remunerat: esplais, centres oberts, associacions, cooperació... fins arribar al Centre Passatge. Dins del món social, actualment també col·laboro en un projecte amb joves MNA (menors no acompanyats).

  M'encanta el cinema, tot i que ara el veig més a casa que no pas a les sales d'exhibició. 

Me llamo Carmela, He trabajado en la Escuela Gornal de l'Hospitalet de Llobregat, en el aula taller durante 10 años. Estoy jubilada desde el año 2004. Actualmente soy voluntaria en el Centre Passatge.

Me gusta mucho la naturaleza y la informática, aunque no sé casi nada, creo que he nacido un poco pronto, tengo 71 años, pero... tengo ganas de saber más.

Em dic Ana. Ara sóc jubilada. He treballat de mestra a l'escola pública, principalment a l'Hospitalet de Llobregat. Faig voluntariat en un centre obert de Barcelona. Dedico algun temps a la setmana a reforçar la lectura dels nens i nenes de primer curs a l'escola Arrels. M'agrada la natura, la lectura, les relacions amb amics... tinc pocs coneixements d'informàtica, però espero ampliar-los.

Sóc la Xon, el meu nom de veritat és Asumpció , però si mires els meu DNI, en realitat hi posa Ma de la Asunción. Vaig néixer a meitat del segle passat, gener de 1948 en un poble de la província de Tarragona, a la ribera del l'Ebre: Flix.

Sóc psicòloga i Educadora Social. Treballo al Centre Passatge com coordinadora del voluntariat i educadora al Centre Obert i a l'escola Arrels com psicopedagoga de l'ESO.

Sóc l'Annabel i des del gener formo part del Centre Passatge, fa set anys que treballo com a educadora social, els meus primers contactes amb el món social els vaig fer com a voluntària i monitora a temps miniparcial, i tot i que no sempre he tingut la sort de treballar com a educadora, he aprés coses que sempre he pogut aplicar en tots els àmbits.


 Tinc moltes ganes d'aprendre eines que em permetin disposar de recursos per la meva tasca.

Creo que en lugar de hacer una presentación al uso, con describir una simple mañana como la de hoy habrá más que suficiente. En principio, algo tan simple como pasar la ITV del coche, ha acabado en una aventurilla de lo más cutre. Después de pasar la revisión pertinente me comentan que debo cambiar el pomo de la palanca del cambio de marchas, acto seguido y dentro de la misma nave, el vidrio de la ventanilla del acompañante se ha desplomado en el interior de la puerta, generando un estruendo más que considerable. Una vez escrutado por varios empleados, he salido pensando como dejar el coche cerrado cuando lo aparcara, y sin llegar a ninguna conclusión y después de hacer varias llamadas a coleguillas que saben algo de mecánica, pero que no podían ayudarme,ha decido aventurarme en el fantástico mundillo de los mecánicos amateur, y perder dos horas y media intentando solucionar un contratiempo, que ha cualquier profesional le supondría poco más de 15 o 20 minutos. Una vez despegadas todas las herramientas disponibles, sin saber para que servían, he decidido ajustar el vidrio a la antigua usanza, es decir, por la fuerza y calzarlo con cualquier cosa, cerrar el coche, y llegar tarde para escribir estas lineas.

Mañana, otra...